El lector de Bernhard Schlink

Som a l'Alemanya de post-guerra. Michael Berg té 15 anys quan es converteix en el lector. Hanna és l'oient. La dona que, abans de fer l'amor, sempre li demana que llegeixi fragments de Tolstoi, Dickens o Goethe. S'han conegut per casualitat i Michael se n'ha enamorat profundament. És normal, ella és una dona madura i ell acaba de sortir de l'ou. És el seu primer i únic amor. El temps passa feliç per a Michael, fins que un dia Hanna desapareix.

Així comença El lector de Bernhard Schlink. Un llibre curt, d'escasses 200 pàgines, però prou interessant. Aquest títol va captar la meua atenció després de veure la pel·lícula que porta el mateix nom. Sempre m'han interessat els llibres que salten al cinema. Penso que si algú es gasta un fotimer de diners fent una pel·lícula deu ser perquè el llibre s'ho val. Després em passa com a tothom: si has llegit el llibre, el film et sol decepcionar. Amb tot, vaig trobar que la història d'amor entre Michael i Hanna tenia ànima i demanava ser llegida. Perquè el llibre va d'això, d'una història d'amor. Un amor difícil. Perquè ella és més adulta, perquè ell no entén què passa i perquè la Història (amb majúscula) s'ha creuat a les seves vides. I és Michael, anys més tard, es retroba amb la Hanna. Ella és a la presó. Està sent jutjada pels crims que va cometre a un camp de concentració nazi. I el món de Michael literalment, s'enfonsa.

El tractament que fa Schlink de l'holocaust nazi és el més criticable del llibre. Molts hi van deixar la vida. No és un tema que es pugui tocar amb la trivialitat que ho fa aquesta novel·la. És una crítica menor. Reconec que l'autor mostra prou respecte per la història, lluny de la vergonya que vaig passar llegint el desafortunat Nen del pijama a ratlles. Amb tot, el drama de l'extermini li serveix a l'autor per situar els personatges i construir una història d'amor impossible. Li permet introduir sentiments molt interessants com la culpa, el penediment, la incomprensió o la compassió. I el més important, ho fa amb credibilitat. Ens fica a la pell dels protagonistes i ens deixa sentir el complicat que ha de ser viure una guerra i estimar-se en una post-guerra. Ens mostra com, de forma quasi increïble, pot complicar-se la vida en un moment. Com l'ésser humà, de vegades, no té més remei que tirar endavant. El que nosaltres aquí diem “quan ets al ball has de ballar” i que en la novel·la la Hanna expressa amb una potència demolidora quan pregunta: “I tu, Michael, què hauries fet al meu lloc?”

El lector de Bernhard Schlink

Editorial La butxaca

176 pàgines