L'endemà (yo no necessito google, mi mujer lo sabe todo) m'assabento que l'autor és un francès anomenat David Foenkinos. Veig també que es tracta d'una novel·la rosa, a priori un pèl nyonya. No obstant, el poderós del títol em continua captivant. La Delicadeza. Decideixo encomanar el llibre.
Tres sorpreses agradables quan m'arriba: 11a edició, adaptació al cinema i més d'un milió de lectors. D'entrada, això no és garantia de res. Albert Espinosa també ven moltíssim, però jo abans em tragaré un marató de Sálvame que tornaré a llegir una frase seva. Però en general, si un llibre ven és perquè a la gent li agrada i, per tant, el recomana. Més coses a favor: l'extensió. Només dues-centes pàgines de lletra gran i espaiada. Queda el problema de l'argument. El text de la contraportada em confirma que a l'interior em trobaré una història romàntica i sentimentaloide. No tinc res en contra d'aquesta temàtica, però per a un escriptor és un bou difícil de torejar. Hi ha tanta novel·la romàntica que és complicat sorprendre. Més difícil encara per a l'autor és no caure en tòpics. Vols escriure una novel·la senzilla i tendra i t'acaba sortint un refregit de Romeo i Julieta. Per si de cas, agafo un paquet de kleenex i em tiro a llegir el llibre.
L'acabo en tres dies. I el meu primer pensament és d'absoluta gratitud. Gràcies Sr Foenkinos per escriure un llibre així. Gràcies perquè La delicadeza és tot el contrari a veure un telediari. En un món que s'entossudeix en fer-nos comprendre el malament que va tot, aquest llibre és un oasi d'optimisme, un raig d'esperança. Gràcies Sr Foenkinos per demostrar una fe immensa en les persones i gràcies per fer-nos creure en l'amor. Llegint La delicadeza em venen ganes de deixar el llibre i sortir corrents per abraçar a la meua parella. Dir-li que l'estimo. Dir-li que ella es qui omple el meu cor i que mai un grapat de zeros en un compte corrent em donaran tot el que ella regala de franc. Exagero? Probablement, però el llibre, molt francès tot ell, té això. És capaç de transportar-nos a aquells moments màgics que tots hem viscut. Fer-nos recordar aquells instants on, gairebé sense esperar-ho, vam descobrir la felicitat en petits detalls aparentment trivials. Una mirada casual, una trucada perduda d'algú inesperat, aquell sopar en bona companyia, una cançó.
 |
| la força de l'amor |
Aquestes petites dosis de felicitat són el que mantenen viva a Nathalie, la protagonista. Després de patir una desgràcia que li trenca la vida, Nathalie ha d'encarar l'infern del dia a dia. Sense cap ganes de viure, Nathalie passa els dies actuant com un robot. Despertar-se, esmorzar, treballar, dinar, treballar, sopar, dormir. Una vida monòtona i sense cap esperança. Però, fins i tot després d'un incendi tornen a brotar les herbes i alguna flor. Nathalie veura com, malgrat la seva indiferència, van creixent flors al seu voltant. La vida continua i reclama urgentment la seua atenció. Nathalie ho ha oblidat tot i ha d'aprendre un altre cop a ser feliç. Nosaltres, com a lectors, l'acompanyarem en aquest tornar a néixer de les seves cendres.
En resum, un llibre molt recomanable. Una lectura amb la dosi justa de tendresa i sentiment. Tot cuinat a foc lent i amb infinita delicadesa.
La delicadeza de David Foenkinos
Editorial Seix Barral
224 pàgines
PUBLICAT A "LO SENIENC" - OCTUBRE 2012
