La novel·la que comento avui neix a Holanda a mitjans del segle XVII. Allí el mestre Johannes Vermeer es a punt de pintar el quadre que acompanya aquest escrit. La noia amb l'arracada de perla.
 |
| el quadre |
Aquest quadre és, a ulls dels experts, una obra mestra. La Mona Lisa Holandesa, diuen. No som ningú per contradir a “els experts”, així que acceptarem la seva paraula. El cas és que l'escriptora Tracy Chevalier (Washington 1962) va quedar captivada per aquesta pintura. A l'igual que ens passa a nosaltres quan mirem fotografies antigues, Chevalier va començar a imaginar. Qui era aquella noia? Per què duia una perla? Quina relació tenia amb l'artista? El resultat d'aquestes cabòries es va convertir en un llibre: La noia de la Perla.
| l'autora |
La història ens porta a la petita ciutat de Delft ara fa tres-cents anys. El pare de Griet, una bella noia de 16 anys, ha patit un accident que l'ha deixat incapacitat. Per poder tirar la família endavant, la jove filla es veurà obligada a treballar com a serventa. La casa on farà cap és la de l'afamat pintor Vermeer. No sóc d'esbombar finals, però si sabeu sumar dos més dos, podeu imaginar que Griet acabarà convertida en la model que apareix al quadre.
El plantejament, com heu vist, és senzill. Fins i tot tòpic. Adolescent enamoradissa al servei d'un geni estrafolari. Aquestes històries tan simples són difícils de tractar. Tendeixen a descarrilar (hmmm, algú ha dit Crepúsculo?). Es com cuinar arròs bullit. Queda't curt de sal i obtindràs una insípida comèdia romàntica. Passa't i et sortirà un melodrama veneçolà. La noia de la perla té el punt just de sal. La història té tocs tendres i alguns de tràgics. És sensible i delicada, però tot en la seva justa mesura. En definitiva és una història que resulta creïble i que aconsegueix emocionar.
Part de l'èxit del llibre es deu al marc històric on es desenvolupa la història. Chevalier dibuixa amb precisió la societat holandesa de mitjans del s.XVIII. El llibre descriu perfectament com vivia la gent, quins eren els seus costums i les seves preocupacions. Ens mostra una comunitat clarament segmentada en classes socials, cadascuna amb els seus problemes i les seves aspiracions. I tot això ho fa sense que en cap moment sembli una aburrida lliçó d'història contemporànea.
També és interessant el tractament que fa l'autora dels personatges. Els protagonistes són, simplement, perfectes. A destacar la inocent Griet, l'esquizofrènica dóna de Vermeer, la seva mare, sàvia i realista i sobretot el caràcter del pintor Vermeer, un autèntic geni de cap a peus.
Però si una cosa transmet el llibre és, per sobre de tot, l'amor per la pintura. La importància del color: “-Quan et mires la còfia prou estona es veu que no l'ha pintada blanca de debò, sinó blava, i violeta, i groga. - Però has dit que era blanca. -Si, això és el més estrany. Està pintada de molts colors, però quan te la mires sembla que és blanca.” La importància de la llum: “Em mirava com si no em veiés, com si estigues mirant un quadre. Es mira la llum que em cau al damunt de la cara, vaig pensar, i no pas la meva cara.” Val la pena llegir el llibre amb les obres de Vermeer al costat (www.essentialvermeer.com). Pintures que un profà com jo no entén, cobren vida quan te les explica el propi Vermeer. I és que, un cop acabat el llibre, te n'adones que “els experts” potser no anaven desencaminats. La noia amb l'arracada de perla és un gran quadre.
En resum, una novel·la molt recomanable. Un text deliciós on no sobra res, no falta res. Apta per a tot tipus de públic i molt fàcil de llegir. Una aposta segura per al Sant Jordi que ja s'apropa. No conec ningú a qui no li hagi encantat. Per acabar, comentar que hi ha una pel·lícula basada en el llibre. No opino, no l'he vist. Només sé que el paper de Griet l'interpreta la meravellosa Scarlett Johannson. Buff. Gallina de piel.
PUBLICAT A "LO SENIENC" - MARÇ 2012
