 |
| L'autor i la inspiració |
“Déu,
un altre friki” pensareu. Hmmm, cert. Juego de Tronos té
això. Els seus lectors solem acabar convertits en fanàtics
seguidors que no atenem a raons. El grau de demència es variable. Hi
ha qui, com jo, pensa que Juego de Tronos és el millor que ha
llegit mai. D'altres -sempre hi ha algú que està pitjor- decideixen
ficar al seu fill/a el nom d'un personatge del llibre. A la web del'autor podreu veure fotos de criatures amb noms tan simpàtics com
Ayra, Daenerys o Sansa.
Abans de
començar he d'advertir-vos. No és, en absolut, una lectura fàcil.
Les primeres vuitanta pàgines són com un mal de queixals. El lector
novell es troba amb una temàtica gens atractiva: la fantasia èpica.
O sigui, bruixes i dracs convivint amb cavallers, donzelles i lluites
per honor. Sumeu-li que hi ha molts, molts, molts de personatges.
Fins a l'extrem d'acabar marejat amb tant de nom. En altres paraules,
que al llibre li costa arrencar. En
el meu cas, tres vegades l'he deixat en préstec i tres vegades me
l'han tornat mentre negaven amb el cap. Impossible arribar al tercer
capítol.
Anem amb
un breu resum. Som a un món imaginari semblant a l'edat mitjana
europea. El rei Robert es dirigeix cap al nord. El seu conseller, la
mà del rei, acaba de morir. El
rei ha decidit que el seu vell amic i Guardià del Nord, Eddard
Stark, sigui el seu nou home de confiança. “Tu gobernarás el
reino en mi nombre mientras yo me dedico a cazar jabalíes, acostarme
con doncellas y emborracharme”. Es curiós, allí on diu “jabalíes”
li fiques “elefantes” i no sembla que siguem en un regne tan
llunyà. Stark acceptarà l'encàrrec i marxarà cap a la
cort. Ell, que és un home íntegre i honrat, es veurà engolit pel
joc de trons: les conspiracions i les lluites de poder a palau.
Mentrestant més al Nord, un enemic ancestral que ha estat dormint
durant vuit mil anys -Los Otros- comença a despertar.
Com
veieu l'acció es desenvolupa en un món imaginari, amb molts de
personatges, diverses línies d'acció i un toc de fantasia. Això
dóna peu a que es compari Juego de Tronos amb el molt avorrit
i sobrevalorat Senyor dels Anells. Per l'amor de Déu, no em
feu riure. El Senyor dels Anells es pareix a Bambi. Una
crítica del New York Times deia que l'obra de George Martin era “a
fantasy realm too vile for hobbits”, que en una traducció lliure,
però no menys exacta seria “un món massa cabrón per als
hobbits”. Jo, si he de comparar Juego de Tronos triaria una
sèrie sobre la Roma imperial que la BBC va produir als anys 80; Jo,
Claudi. Si sou prou grans per
recordar-la sabreu que allí la intriga, la infidelitat i
l'assassinat estaven al menú del dia.
 |
| El millor de la sèrie de TV |
Amb
el que heu llegit fins ara imaginareu una història a mig camí entre
Camelot i El Padrino. No aneu malament però us falta
la cirereta del pastís. Llibres d'aventures n'hi ha molts. De
novel·les d'espies n'està la biblioteca plena. Juego de Tronos
té alguna cosa més. Hi ha un parell d'elements que, al meu parer,
fan que l'obra de Martin abandoni l'estatus de llibre correcte per
elevar-se cap a l'olimp dels llibres excepcionals. El primer factor
és la forma com s'explica la història. Cada capítol porta el nom
d'un protagonista. Així, durant aquelles 15 o 20 pàgines veurem el
món a través dels ulls d'aquell personatge. Això fa que la
història se'ns expliqui de forma totalment subjectiva. Un únic fet
no sembla el mateix en funció de quin personatge l'observa.
El
segon factor és el mestratge inigualable amb el que Martin dibuixa
cada personatge. No hi ha bons, no hi ha dolents. Hi ha persones.
Cadascú té les seues ambicions, les seues virtuts i sobretot els
seus defectes. Unes imperfeccions que fan que decisions completament
coherents tingui resultats catastròfics per al transcurs de la
història. Exemple (només per a frikis): Jaime & Bran, Cat &
Tyrion i com no... Joffrey & Ned.
Tingueu
fe. Agafeu el llibre i feu l'esforç d'arribar a la pàgina 100. Les
700 restants us les passareu amb la boca oberta. Estic convençut que
arribareu al final amb ganes d'anomenar Nymeria a la vostra
propera tortuga.
Juego
de Tronos
George
RR Martin
Editorial
Gigamesh
800
pàgines
PUBICAT A "LO SENIENC" AGOST 2012
PUBICAT A "LO SENIENC" AGOST 2012
