Retrets i Lloances d'Orson Scott Card

Cada edat té els seus llibres. La ciència ficció és per a ments joves. Recordo haver llegit molt d'aquest gènere abans dels 20 anys. En aquells temps, la meva escassa vida amorosa (traduït: zero), em deixava temps per llegir llibres d'Asimov. Ja de més gran, sembla com si les portes del cervell es fessin petites. Tot per dificultar l'entrada d'històries massa fantàstiques o irreals. Ara em costa llegir ciència ficció. De fet, si no puc ni imaginar un simple banquer honrat, com puc ser capaç de visualitzar viatges interestel·lars i races extraterrestres?

Bé, el cas és que recordo amb amor llibres com Dune o Jo, Robot. Per això em quedo parat quan trobo aquesta llista:

Els 100 millors llibres de Ciència Ficció (Font: Scifilists.com)

1. El Joc de l’Ender d’Orson Scott Card
2. Dune de Frank Herbert
3. Fundació d’Isaac Asimov
4. Guia de l’autoestopista galàctic de Douglas Adams
5. 1984 de George Orwell
6. Un estrany en una terra estranya de Robert A. Heinlein
7. Fahrenheit 451 de Ray Bradbury
8. 2001: Una odisea espacial de Arthur C. Clarke
9. Jo, robot d’Isaac Asimov
10. Starship troopers de Robert A. Heinlein

Qui dimonis és aquest Orson Scott Card? Tant bo és aquest Joc de l'Ender com per rivalitzar amb Fundació?

Scott Card feliç de poder viure del cuento.

Per sortir de dubtes, a la biblioteca trobo Retrets i Lloances que inclou l'afamat Joc de l'Ender. El llibre, de fet, el formen 7 contes, 360 pàgines. D’aquestes, unes 330 us poden servir per encendre el foc o embolicar el peix. Trist, però real. La majoria de contes són, per dir-ho educadament, penosos. El joc de l’Ender és un dels menys dolents. Un breu resum: En una futura Terra amenaçada per una raça alienígena, un grapat de joves són entrenats en tècniques de guerra. Entre tots ells, l’Ender resulta ser el Leo Messi de les tàctiques militars. Tant és així que, després de dos lliçons i quatre entrenaments, fa honor al seu nom i acaba exterminant tots els pobres marcians. Punt i final. Bonic i insípid conte que pot ser ventilat en unes 20 pàgines. No obstant, en té 60... i es fa llaaaaaarg. No content amb això, l’autor, mitjançant una tècnica creativa coneguda com “estirar el xiclet”, converteix el conte en un llibre de 400 pàgines. La cosa no acaba aquí. Aquest llibre, per alguna estranya raó, és un èxit de vendes. Així que l’editor, li proposa una segona part (La voz de los muertos, 1986), una tercera (Ender el Xenocida, 1991), una quarta.... i així fins un total d'onze llibres. Onze fins ahir a la nit. Avui no ho he mirat.

Digne envàs per a llucets i galeres

Resumint, no us fieu dels rankings. Si us atreu la ciència ficció, Dune i Fundació són llibres extraordinaris. I si voleu llegir l'Ender... busqueu el conte abans que la novel·la. Encara millor, oblideu el conte: torneu a llegir el meu curt resum. Hi ha molts llibres i tenim poc temps. Recordeu-ho. Fins al proper mes.

Adéu? Un moment. Els lectors avispats hauran notat que he salvat 30 pàgines del foc i del peix. Correcte, hi ha, enmig de tants disbarats, un conte preciós. És tant bonic, tan perfecte, que és impossible que sigui del mateix autor. Es tracta de Sonata sense acompanyament, una bella metàfora sobre la creativitat, l'originalitat i sobre una societat perfecta. Un món on tothom és feliç. Tan meravellós, i això ho imagino jo, que ningú deu arribar als 20 anys encara sense parella.

La universitat de la vida

Retrets i Lloances

Orson Scott Card
Pagès editors
366 pàgines.

PUBICAT A "LO SENIENC" MAIG 2012